de terra, de riu, de fang...

Joaquim Espuny continua cercant

Del 23/04/10 al 20/06/10

Artesania Catalunya es complau a convidar-vos a la inauguració de l’exposició “de terra, de riu, de fang...” que tindrà lloc el proper 28 d’abril a les 19,30 hores a la seu d’Artesania Catalunya, al carrer dels Banys Nous, 11.

Activitat paral·lela

Dimecres 12 de maig a les 17,30h:

“Disseny i artesania: tradició i modernitat”.

Taula rodona amb Emili Torné, ceramòleg i director del Museu de Ceràmica de l’Atmetlla de Mar, Joan Antoni Blanc, dissenyador industrial i creador de producte i Gemma Amat, directora d’Artesania Catalunya.

És curiós, però cada cop que he tingut l’ocasió d’assistir a una exposició de Joaquim Espuny, m’ha sorprès l’originalitat de les seves peces. O potser només m’ha sorprès en part, perquè recordo algunes xerrades en què vam arribar a la conclusió que un artista, si no pot

evolucionar, no progressa. És a dir que si no aporta res de nou, es queda estancat i es pot arribar a copiar ell mateix.

Normalment, les obres artístiques reflecteixen el caràcter i l’estat anímic de l’artista que les ha creat i, per lògica, l’evolució del seu treball va lligada a la seva evolució com a persona. Per aquest motiu, se’m fa difícil parlar únicament d’aquestes obres.

Considero que les últimes peces de qualsevol artista són el resultat dels coneixements tècnics i les experiències i reflexions que anem reunint al llarg de tota la nostra vida artística. Podem recordar les primeres obres de Joaquim: al principi eren composicions molt espacials; després, volums que quedaven suspesos en difícil equilibri; més tard, peces amb buits; i, tot seguit, la incorporació de materials no ceràmics, tot passant per composicions murals amb diferents terres. Diferents etapes fins arribar a aquests treballs.

És evident que cada cop ens apropem més al control total de l’espai: l’espai ocupat per la terra refractària i determinat per aquesta mateixa matèria.

Les obres són cada cop més delicades i més contundents, més fràgils però més dures, més lleugeres però més volumètriques. I és així com evoluciona un artista i com rep, de cada obra, l’experiència d’aportar quelcom

diferent a la següent.

D’aquesta manera, Espuny arriba a l’equilibri, amb la tècnica de l’artesà experimentat i un bon concepte artístic.

Xavi Pino

Professor de ceràmica, terrisser, escultor i amic