28 de febr. 2009

4a Mostra d'Art i Arts Aplicades


Amb la intenció de consolidar el Vendrell com a referent artístic de qualitat, l’Associació d’Artesans i Artistes del Baix Penedès–La Lira ha tornat a escollir Coma-ruga com a escenari de la quarta edició de la Mostra d’Art i Arts Aplicades. La mostra se celebrarà el diumenge 12 d'abril, al pg. Marítim de Coma-ruga i acollirà productes com pintura, pirogravat, vidre, laca japonesa, seda natural, ceràmica, escultura, joieria artística i altres productes fets artesanalment, sense manipulació industrial i sense revenda.


Us enviem adjunta la documentació per poder-hi participar. Com veureu, us podeu inscriure fins al 27 de març de 2009. Enguany, per evitar malentesos amb interessats que no reuneixen els requisits, us demanem que envieu la sol·licitud amb les vostres dades a promocio@elvendrell.net o al fax núm. 977 666 466 com a primer pas de participació. Per als que ja heu participat d'altres anys, us comunicarem l'import que haureu de pagar.

Per als nous expositors, la comissió organitzadora n'estudiarà la participació. Un cop emetin l'opinió al respecte, us comunicarem l'import que haureu de pagar.

Us convidem a continuar fent de la Mostra d’Art i Arts Aplicades una finestra capdavantera del món artístic i a gaudir-ne en aquest espai tan agradable, com és el passeig Marítim de Coma-ruga, tot just davant de mar.

Fins aviat,

Sandra Garcia
P.M. Promoció Econòmica
977 665 253

LA ARTESANÍA CREATIVA EN ESPAÑA: UNA VUELTA DEL ARTE A LA MATERIA

.
La artesanía creativa en España: Una vuelta del arte a la materia (Resumen)


A partir de un planteamiento formal y estético, se hace una distinción entre arte, artesanía tradicional y artesanía creativa, considerando a esta última como una forma contemporánea de expresión artística, contando con la aportación conceptual de artesanos encuestados. Se plantea también la validez de la materia como soporte para la creatividad, y la utilidad como un valor añadido característico. Se expone la indivisibilidad del trabajo de creación artesanal, defendiendo la integridad del proceso de elaboración, como modo de integridad del individuo.

Palabras-clave: arte, artesanía, materia, contemporánea.

Manuel Blas García Ávila
Artista plástico y artesano
manuelblas@yahoo.es

Podeu llegir tot l'article si aneu al vincle següent: http://www.ub.es/geocrit/b3w-742.htm

Biblio 3W
REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES
Serie documental de Geo Crítica)
Universidad de Barcelona
ISSN: 1138-9796.
Depósito Legal: B. 21.742-98
Vol. XII, nº 742, 15 de agosto de 2007
.

Ana Thiel a la Fundació Centre del Vidre de Barcelona

.

Hola bon dia, amb aquest missatge us informo que el proper dimecres dia 4 de març a les 6 de la tarda l’artista i escultora en vidre mexicana Ana Thiel farà una conferència a la seu de la Fundació a la qual donarà a conèixer la seva darrera trajectòria i activitats i el seu punt de vista de la relació i projecció de l’artista en vidre amb la resta del sector vidrier.

La durada prevista de l’acte serà d’una hora i mitja.

Per a una millor organització de l’acte es prega confirmar assistència trucant per telèfon i preguntar per l’Anna Barcia.

Salutacions.

Jordi Dou i Puig
Director
Fundació Centre del Vidre de Barcelona

27 de febr. 2009

MACEF, Salone Internazionale della Casa


MACEF es el salón internacional de la decoración y el regalo, una de las posibilidades más atractivas de negocio dirigida a la venta de productos. Hoy, más que nunca, es la cita obligada para las empresas que quieren mantener y conquistar nuevos mercados. Dos ediciones al año, en enero y en septiembre, fechas claves para la presentación de nuevas colecciones.

Empresas reconocidas mundialmente participan en Macef como por ejemplo:

µ Mesa: Villeroy&Bosch, Brandani, Corrado Corradi, Greggio, Bitossi
µ Cocina y menaje: Rosentahl, Zwilling, Tontarelli, Tescoma
µ Regalo y multiprecio: Due Esse, Star, Gicos, Antonio Fatigati, Baden Import, Tröber Heinz
µ Decorazione: De Gasperi, Chateux D'ax, Vanini Giancarlo, Servetto
µ Platería: Jordan, Silvan, Sobar Paris, Linea Argenti
µ Bisutería: Les Néreides, By Simon, Camomille, Prima Donna, Dolmen, Giorgio Armani, Newman Group
µ Bomboniere: Furlanis, Nici, Car Bomboniere, Loydys
µ Velas y Flores: Millefiori, Fiorirà un Giardino, Lumen, Le Bouquet

2.250 expositores han participado en la edición de enero 2009 en una superficie de 100.000m2 netos totalmente sectorizados, con el fin de que el visitante profesional rentabilice al máximo su visita y encuentre lo que busca.

Gracias al impacto internacional de la feria, algunas agencias españoles de promoción exterior han decidido dar su apoyo a través de subvenciones a las empresas españolas que participen en MACEF:

µ Cámara de Comercio de Madrid, a través de Promomadrid y la Asociación Regalo Fama.
µ Extenda, Agencia Andaluza de Promoción Exterior.
µ Cámara de Comercio de Mallorca.

Si desea más información, no dude en contactar con nosotros llamando al 93 424 40 00, a través de nuestro correo electrónico
macef@gpexpo.com

Espectacle de Sant Jordi a Puigverd de Lleida


Durant tres anys s'ha fet un espectacle de nit i aquest any hem decidit fer-lo durar tot el dia i el volíem acompanyar d'un mercat medieval.

Us passo l'enllaç amb imatges i el video del 2007
http://www.tallersperalafesta.org/lleida/lleida2007/principal.asp?cadena=festa1.aspqqqq
I una altre enllaç amb fotos de 2008 http://www.artlucianoprodan.com/Galeria/Espectaculos%20Gran%20Escala/Sant%20Jordi%20%2708/

Encara s'ha d'acabar de definir el programa d'activitats per al 2009 però inicialment hi haurà:

Matí Esmorzar popular. Actuació infantil. Ballada de Sardanes. Lluita espases. Balls medievals. Cercavila.

Tarda Actuació infantil. Ballada de sardanes. Lluita espases. Balls medievals. Arquers del Rei Jaume. Cercavila. La Cremallera.

Espectacle Nit Espectacle de foc. Espases. Balls medievals.

Us adjunto també el document de sol·licitud de parada, en word, per a que l'ompliu i l'envieu a l'ajuntmanet, on us donaran un número de registre per confirmar l'assistència. Les parades es poden començar a montar a partir de les 7h per estar llestes a les 9h que és quan està previst l'esmorzar popular.

Les dades de l'ajuntament per enviar el formulari escanejat per email o por fax:

Telèfon 973 167 011
Fax 973 167 732
Email
ajuntament@puigverdlleida.cat

Per qualsevol dubte estic a la vostra disposició.

Salutacions

Marta Tarrés
Puigverd, Sant Jordi i el Drac
mt@martatarres.com
619 97 80 50
.

26 de febr. 2009

Premi Nacional d'Artesania


XXI PREMI NACIONAL D'ARTESANIA RAMON BARBAT I MIRACLE
FUNDACIÓ CIUTAT DE VALLS

La Fundació Ciutat de Valls convoca el XXI Premi Nacional d'Artesania Ramon Barbat i Miracle. El premi es va crear l'any 1988, en reconeixement a l'industrial vallenc del qual porta el nom, amb l'objectiu de donar suport als artesans.

Des d'aleshores s'ha convocat anualment, i ha esdevingut un referent en el món de l'artesania al nostre país.

Des de l'any 2003 el premi té dues categories, una de nacional i una altra de comarcal; aquesta última va ser l'origen de la convocatòria.

Organitza: Fundació Ciutat de Valls (977 600 660)

Amb el suport de: Artesania Catalunya, Ajuntament de Valls, Diputació de Tarragona i la Família Barbat-Gili.
.

Jaume de Bargas Serraller i col·leccionista de panys i claus

.
L'entrevista

Al món de la serralleria
Jaume de Bargas Serraller i col·leccionista de panys i claus
Lluís Martínez

Fotografia: Josep Losada

S'ha perdut l'ofici de serraller?
Tal com el defineix el diccionari, sí. Però en realitat ha evolucionat. I encara ho farà més.

Sí? Cap on?
Cap a l'electrònica. La clau que coneixem nosaltres potser no desapareixerà del tot, però quedarà molt limitada. Els panys s'obriran amb una targeta, l'empremta digital o l'iris dels ulls. Triomfaran? Això ja es veurà...

Com se li va acudir col·leccionar panys i claus?
El meu avi va obrir un taller de serralleria el 1890, i la meva família, poc o molt, sempre hi ha treballat. A l'establiment sempre quedava en un racó alguna peça curiosa. Vaig seguir la tradició.

Sí, però d'aquí a fer una exposició...
Fa vuit o deu anys vaig veure que s'acostava el moment de la jubilació i vaig pensar que era una pena que tot aquell material es perdés...

I per què no el cedeix a un museu de serralleria?
Perquè durant aquests anys he estat investigant pel país i resulta que, per a sorpresa meva, no hi ha res: ni col·leccions semblants, ni museus ni llibres.

Ara exposa el material a la Biblioteca Pública Arús. És difícil fer un museu estable?
Estic en converses amb Castellbell i el Vilar, però tot està a les beceroles.

Com obté les peces de la col·lecció? ¿Amb el que queda al seu establiment n'hi ha prou?
Quan em vaig aficionar a col·leccionar-les, anava a les fires i als brocanters. També aconsegueixo peces quan marxo de viatge. I per últim hi ha les amistats, que quan veuen alguna peça extraordinària m'avisen o la compren. Jo ho agraeixo molt.

Quina és la peça que més li ha costat d'aconseguir?
Un pany de balda que vaig trobar prop de Prullans, a la Cerdanya. En una pila de runa hi havia abandonada una porta amb un pany molt curiós. Però no duia eines per desmuntar-la. Així que jo i la meva dona vam carregar la porta al cotxe i la vam portar a Barcelona. La meva dona té una paciència de santa, he! he!

I la peça més curiosa?
Hi ha una clau molt llarga que es parteix. Era d'una caixa de seguretat privada d'un banc de Barcelona. Al client li donaven mitja clau i el banc es quedava l'altra mitja. També tinc un pany amb timbre, que al moment d'usar-lo sonava. Devia ser d'un botiguer que volia estar alerta quan algú li obria el calaix dels diners.

Quina és la peça més antiga de la col·lecció?
Una clau de l'època romana que em van dir que venia de la zona dels Balcans.

Els romans van ser els primers a utilitzar claus?
No. Segons es pot veure als murals d'algunes piràmides, els primers van ser els egipcis.

En aquella època, no tothom devia tenir pany a casa seva...
Sí. A l'època dels romans, la clau era un símbol de poder. Com es pot veure a l'exposició, alguns ostentaven una clau a l'anell.

Des de llavors, el pany es deu haver perfeccionat molt...
L'evolució del pany va quedar aturada, fins que al segle XV les fargues van començar a treballar amb l'acer, molt més flexible que el ferro. L'acer va revolucionar la serralleria.

I després?
El salt següent es va fer amb l'arribada de la industrialització. El 1850, Linus Yale va inventar la clàssica clau estriada. Vol saber una curiositat?

Naturalment...
Yale es va inspirar en els panys de fusta o de graner que van sorgir després de l'època romana i que funcionen per la gravetat del mateix mecanisme. Aquests panys encara els podem trobar avui dia en alguns països del nord d'Àfrica.

¿Eren bons els serrallers de l'antiguitat?
Els panys antics són, en general, voluminosos i barroers. Però, quan els estudies, veus que alguns ferrers sabien què es feien i que tenien bones idees per evitar que qualsevol pogués obrir el pany.

Algun serraller famós?
El rei Lluís XIV de França, que a estones perdudes fabricava panys i claus. No sé si els reis actuals també s'hi dediquen, he! he!

¿Els panys antics eren més fàcils d'obrir que els moderns?
Depèn. N'hi ha alguns d'ara que són molt fàcils d'obrir. Però en això hi ha molta llegenda.

Ah, sí? Quines?
Les que origina el cinema, on veus que amb una bufada t'obren una porta. O amb un rossinyol, amb una targeta de plàstic, amb una clau mestra...

No hi ha claus mestres?
Jo puc fer-ne una que obri deu portes, però és mentida que una persona del carrer et pugui obrir la porta de casa amb una clau d'aquestes. Una clau mestra no obre qualsevol pany. I els rossinyols! Els rossinyols només funcionaven amb els panys de molla, i els que surten a les pel·lícules no són d'aquests.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dijous, 4 de desembre del 2008

24 de febr. 2009

EXPOSICIÓ: EVOLUCIÓ, d'Enric Aromí



Acte inaugural, dissabte 28 de febrer a les 20h Enric Aromí és un artista argentoní nascut a Mataró. El seu discurs, impregnat per connotacions publicitàries i sensualment gràfiques, és del tot feminista. La seva obra, completament figurativa, va des d'el més irracional expressionisme fins a un hiperrealisme quasi fotogràfic, és un crit a la llibertat, a l’ecologia i a la denuncia de l’opressió, amb un embolcall de bellesa.

L’exposició es podrà visitar fins el 12 d'abril de 2009
Horari de visita: Dimarts a divendres: de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h Dissabtes : d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h Diumenges i festius: d’11 h a 14 h

Fina Carreras

Museu del Càntir

www.museucantir.org
Pl.Església, 9
08310 Argentona
93 797 27 32

ARTESANALIA

.
Us informem que després de 16 anys de treball per impulsar i dinamitzar l’artesania a través de
la fira ARTESANÀLIA, l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu comptarà, en aquesta 17a edició, amb la col·laboració de l’Associació d’Artesans d’Osona INTROART; una associació configurada per diferents artesans de la comarca d’Osona amb els que es treballarà per aconseguir que la fira, apart de continuar essent un aparador de l’artesania tradicional, es converteixi en una plataforma de dinamització i promoció de l’artesania contemporània i de qualitat de Catalunya.

Us convidem, doncs, a participar en aquesta nova edició de la fira ARTESÀNALIA, que tindrà lloc el 16 i 17 de maig de 2009 al passeig del Ter de Manlleu; i us convidem, també, a treballar amb nosaltres per difondre i promoure el producte artesà de qualitat català.

Amb aquest objectiu, la selecció d’artesans amb parades de venda i la selecció dels tallers i demostracions d’oficis i/o tècniques de treball artesanes, anirà a càrrec de l’Associació INTROART, que vetllarà per que tots els artesans presents a la fira compleixin els criteris de selecció següents:

1. Els productes hauran d’estar elaborats d’acord amb els criteris estipulats per Artesania Catalunya i del Dep. d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya (en el cas de productes artesans alimentaris).
2. Els productes artesans exposats o a la venda hauran de ser realitzats pel propi artesà.
3. En cap cas s’acceptaran revenedors de productes d’artesania o la venda de productes realitzats per processos industrials.
4. Es valorarà la qualitat tècnica, el disseny i la innovació del producte artesà.
5. Es tindrà en compte la bona imatge de les peces i de la parada de venda o exposició.
6. Es tindrà en compte la contemporaneïtat del producte.
7. Per poder vendre productes a la fira caldrà estar donat d’alta de l’IAE corresponent i al dia del pagament d’autònoms.

L’OPE i l’Associació INTROART restem a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte o consulta i us agraïm, per endavant, la vostra col·laboració i la confiança que heu dipositat en nosaltres.

Atentament,

Imma Muñoz Begara
Tècnica de fires de l’OPE
Ajuntament de Manlleu

C. Enric Delaris, 7 (08560) Manlleu
Tel. 93 851 50 22 / Fax: 93 851 50 25
fires@manlleu.org

Judith Camps Vilaseca
Presidenta de l’Assoc. d’Artesansd’Osona
INTROART

C. Ges Avall, 15
(08570) Torelló Tel: 630 66 91 18
introartosona@gmail.com

"RECURSOS A LA XARXA PER A LA PIME INTERNACIONAL"


Benvolgut/-da senyor/a,

Em complau de convidar-vos a la Sessió Esmorzars de Negoci: "RECURSOS A LA XARXA PER A LA PIME INTERNACIONAL" , organitzada per la Cambra amb la col·laboració de l'ICEX, que tindrà lloc a l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI), Passeig Pujades, 1 - Barcelona, el dijous 26 de febrer del 2009, de 8.30h a 10:00 hores.

Inscripció: Gratuïta, prèvia confirmació al teléfon 902 448 448, o a l'adreça electrònica difusiointernacional@mail.cambrabcn.es .

Atentament

Antoni Montserrat,
DIRECTOR TERRITORIAL DE COMERÇ DE BARCELONA I DE L'ICEX

Us hi esperem


PROGRAMA:

OBJECTIU

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona us convida a una nova sessió dels Esmorzars de negocis, amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències entre empresaris i aprofundir en els temes de més interès per a les empreses exportadores amb la visió d’entitats expertes.

CONTINGUT DE LA JORNADA

Internet és avui la primera font d’informació i resulta una eina imprescindible per a la gestió empresarial d’una empresa que vol fer negocis a l’exterior. Tot i la presència de cercadors que faciliten la tasca, localitzar i filtrar informació empresarial rellevant moltes vegades no és una tasca senzilla.

Volem dedicar aquest esmorzar a analitzar algunes de les principals fonts d’informació disponibles per a l’empresa exportadora a la xarxa, amb l’objectiu de que les empreses en puguin treure més profit.

PONENTS

Sr. Victor de Francisco, director de Reexporta Think About Export

Sra. Milagros Valero, cap de sector d’informació i documentació ICEX - Barcelona

LLOC I HORARI

Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)

passeig Pujades 1 - Barcelona

8.30 – 10 h

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA PRÈVIA CONFIRMACIÓ AL TELÉFON 902 448 448 o al mail difusiointernacional@cambrabcn.org

19 de febr. 2009

Pauta Formació: Artesania Tèxtil

.
Benvolguts/des,

PAUTA FORMACIÓ des de fa més de 10 anys porta a terme projectes ocupacionals en l’àmbit de l’ARTESANIA TÈXTIL. La nostra experiència ens ha permès qualificar en un dels denominats Nous Jaciments d’Ocupació, atorgant a l’ofici de l’estampador/a artesà tèxtil el necessari reconeixement professional.

Adjunt us fem arribar el cartell informatiu d’una nova actuació que el proper dia 9 de març iniciarem. Es tracta d’un Projecte Innovador subvencionat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i pel Fons Social Europeu. JOVES ARTESANES (500 hores) s’adreça al col·lectiu de dones joves immigrants (menors de 30 anys), que volen fer de l’artesania tèxtil el seu lloc de treball.

El projecte contempla la qualificació en l’ofici de l’Artesania Tèxtil i en la gestió del propi negoci. L’objectiu final de la formació és el disseny d’un Pla d’Empresa viable, i per tal d’assolir-lo es contempla també formació especialitzada en la gestió empresarial (marketing, finances, etc), així com l’assessorament individual necessari per tal d’activar el propi Taller d’Artesania.

El proper dia 4 de març realitzarem una prova d’accés entre totes les joves interessades en participar en el projecte.

Preguem feu la màxima difusió d’aquesta actuació, entre totes les vostres usuàries que compleixin els requisits dels col·lectiu al què s’adreça.

Per a qualsevol qüestió restem a la vostra disposició.

Salutacions cordials.

18 de febr. 2009

RAAC, Registre d'Associacions d'Artesans de Catalunya


Ahir a la tarda, dimarts 17 de febrer, a la seu d'Artesania Catalunya, es va fer la presentació del Programa de Suport a l'Artesania Catalana, els Incentius a l'Artesania 2009. Una de les novetats d'aquest any és que les associacions que vulguin ser beneficiaries d'aquests incentius hauran d'estar registrades al nou Registre d'Associacions d'Artesans de Catalunya.

El passat 14 de juliol de 2008, es signà un acord de col.laboració entre Artesania Catalunya i la Federació d'Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya. Una de les accions acordades fou la creació d'un registre d’associacions d'artesans catalans. Les condicions per estar en aquest registre, que han estat dictades per Artesania Catalunya, són:

1. Presentar copia de l'Acta fundacional i Estatuts (el gestor cultural de la FAAOC revisarà l’arxiu que hi ha a Artesania Catalunya per tal de no tornar a demanar documentació que ja estigui presentada).

2. Copia actualitzada del llistat dels components de la junta directiva, número de socis i quants d'ells tenen el carnet d’artesà (es donarà sis mesos a partir de la inscipció al registre per tal que tots els artesans de cada associació aconsegueixin el carnet. Passat aquests sis mesos, l’incumpliment d’aquest apartat farà que l’associació quedi fora del registre).

3. Copia de l’Assemblea General, pressupostos i/o Memòria d’activitats.
.
Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu fer un correu electrònic a: gestor@faaoc.cat
.

Una artesanía para conquistar el mundo global


Diseño

Una artesanía para conquistar el mundo global

Tord Boontje se alía con maestros de Latinoamérica para producir objetos

ANATXU ZABALBEASCOA - Madrid - 17/02/2009

Algunos diseños demuestran que la globalidad puede tener varias caras y no necesariamente la misma para todos. El diseñador holandés Tord Boontje -conocido por sus objetos floridos y neorrománticos, por sus sillas para Moroso y sus alfombras para Nani Marquina- reivindica el uso de piezas únicas para la vida cotidiana. ¿Cómo? Acercando lo artesano sin renunciar al halo de la singularidad. Boontje dio con esa idea durante un viaje.

En Colombia, el diseñador admiró las cazuelas de barro negro que cocían unos alfareros. Habló con ellos. Le llamó la atención que la idea de los ceramistas del trabajo bien hecho fuera la producción artesana de piezas idénticas, de aspecto casi maquinalmente perfecto. Conoció a los alfareros. Les expuso opiniones contrarias. Les convenció de la singularidad de la cerámica, de la capacidad de un objeto para contar una historia, del valor de lo distinto y de la belleza de lo imperfecto. En realidad, llevó el clásico wabi sabi japonés -el concepto que reivindica la belleza de lo inacabado y lo imperfecto- hasta una tradición colombiana, al otro lado del mundo.

Las cazuelas de barro negro eran hermosas y resistentes. Pero tenían un inconveniente: asas que entorpecían su uso. Eran versátiles, servían para cocinar muchos tipos de alimentos, pero esa versatilidad se podía potenciar más. Así, Boontje amplió la polivalencia diseñando una tapa-cuenco con doble uso, para cubrir la cocción y para comer lo cocido. También moldeó nuevas asas, integrándolas en los pucheros para que éstas pudieran resistir el fuego, un horno o un microondas. Luego hizo con los alfareros algo parecido a lo que la fotografía regaló a los retratistas. Les convenció de que era imposible competir con las máquinas. Y de que en lugar de buscar un parecido idéntico debían probar a buscar expresiones únicas.

El diseñador holandés se lo demostró imprimiendo en las cazuelas la huella de algunas hojas. Las apretó contra el barro. Durante la cocción, se iban las hojas pero quedaban sus huellas. Las cazuelas pasaron a ser todas similares, pero todas distintas. El resultado de aquel encuentro y la posterior colaboración fue
una familia de cazos y ollas que ha producido la empresa Artecnica.

La experiencia en Colombia fue tan enriquecedora para artesanos, diseñador y empresa que Artecnica decidió explorar el potencial artesano de otros países. En Guatemala, produjeron palas de madera para mezclar ensaladas. Boontje las ideó como manos, la manera más natural de hacer esa mezcla. En Brasil, la cooperativa de mujeres Coopa-Roca cosió los delantales dibujados por el diseñador con el lema de los magos y las brujas que le inspiraba la cerámica oscura colombiana.

El resultado es la colección Witches Kitchen (la cocina de la bruja) que Artecnica ha incluido en su producción bajo el epígrafe de "diseño con conciencia". Sin toxinas ni lacados, son productos para una vida sana con conciencia social y despreocupación por la perfección. Objetos casi perfectos fruto de una elaboración artesana local y una visión singular y plural, artesanal e industrial, que habla de un nuevo diseño global.

http://www.elpais.com/

15 de febr. 2009

A-FAD, Artistes i Artesans del FAD


Artesania, art, disseny són les activitats que justifiquen la referència al FAD com la cultura del que ens envolta.

L’any 1903, 48 artistes, arquitectes i artesans, varen començar l’aventura del FAD. A mesura que la complexitat i especificitat de les activitats ho recomanava, el FAD va anar creant les diferents associacions: arquitectes, grafistes, industrials, etc. I és 70 anys més tard, que un nucli d’artistes plàstics i artesans veuen la necessitat de crear l’A FAD: Associació d'artistes i artesans del FAD.
En un entorn marcat pel disseny industrial, l’arquitectura i la imatge, l’A FAD intenta aportar un debat permanent sobre la poètica dels materials, la intel•ligència dels oficis artístics, la voluntat conceptualitzadora de l’expressió plàstica.

Entenem que ens pertoca la responsabilitat de gestionar la memòria cultural de l’art i de l’artesania, en tant que tradició, com deia Joan Brossa “cal continuar no pas repetir”. De la mateixa manera que volem tenir l’orgull d’aportar el valor singular de la obra pròxima, de la identitat local, de la producció respectuosa, voldríem reafirmar el caràcter essencialment humanitzador de la pràctica de l’artesania, de la pràctica de l’art.


L’A FAD és una entitat sense afany de lucre, gestionada desinteressadament per una junta directiva escollida per l’Assemblea General de Socis. D’altra banda, l’A FAD és membre de ple dret del World Crafts Council i ostenta la seva representació a Espanya.






Los ocho pasos del cambio


1. Establecer sensación de urgencia

2. Crear una coalición guía
3. Desarrollar visión y estrategia
4. Comunicar la visión de cambio
5. Empoderar una acción con base amplia
6. Generar victorias de corto plazo
7. Consolidar los logros y producir más cambios
8. Anclar los nuevos enfoques en la cultura

1. Establecer sensación de urgencia
Es imprescindible para conseguir la cooperación necesaria. Con alta complacencia las transformaciones usualmente no prosperan dado que pocas personas están interesadas en trabajar para el cambio. Por lo tanto es necesario remover las fuentes de la complacencia para minimizar su impacto. Por ejemplo: estableciendo estándares altos, solicitando retroalimentación externa, reconociendo la conversación honesta en las reuniones donde la gente está dispuesta a confrontar los problemas.

2. Crear una coalición guía
En ocasiones las transformaciones importantes se asocian a la labor de una persona individual. Sin embargo, dado que el cambio es difícil de lograr y sostener, es necesario conformar coaliciones fuertes, equipos que estén compuestos por personas con alta credibilidad, experticia, habilidades de liderazgo y gestión que compartan objetivos comunes y altos niveles de confianza.

3. Desarrollar visión y estrategia
La visión refiere a la imagen del futuro de la organización y a cómo esa visión puede llegar a crearse a través de determinadas estrategias. Una imagen atractiva, sensible, flexible y lógica de futuro. Las visiones efectivas son imaginables (establecen una imagen de cómo se verá el futuro), son deseables (atractivas para los intereses de largo plazo de los empleados, clientes, inversores y otras personas que tienen intereses en la empresa), es factible (sus metas son realistas y realizables), están focalizadas (son claras y se convierten en guías para la toma de decisiones), son flexibles (lo suficientemente generales como para permitir que se generen respuestas alternativas a la luz de las condiciones cambiantes)y comunicables (en forma clara, de modo que puedan ser explicadas en cinco minutos).

4. Comunicar la visión de cambio
La visión debe comunicarse en forma efectiva. Debe ser simple (evitando tecnicismos), repetirse para que pueda ser recordada, explicarse, expresarse mediante metáforas, analogías y ejemplos y hacerse explícita en múltiples foros: tanto formales como informales.

5. Empoderar una acción con base amplia
Los empleados deben compartir el sentido de propósito de la organización y estar capacitados para desarrollar las habilidades y actitudes necesarias para poder volver realidad la visión.

6. Generar victorias de corto plazo
Las victorias de corto plazo son visibles, no son ambiguas y están claramente relacionadas con el esfuerzo para el cambio. Proveen evidencias de que el sacrificio vale, desalienta a los cínicos y a los resistentes y transforma a los neutrales en ayudantes activos.

7. Consolidar los logros y producir más cambios
Es necesario pensar en el largo plazo para que cambio no cese y se consigan nuevos cambios. Los cambios importantes requieren tiempo, especialmente en las grandes organizaciones. El progreso puede llegar a disiparse si no está anclado en la cultura corporativa y no se visualiza que si bien no podrá cambiarse todo rápidamente sí se pueden lograr pequeños cambios.

8. Anclar los nuevos enfoques en la cultura
La cultura corporativa refiere a las normas de conducta y los valores compartidos entre las personas. El cambio deberá anclarse en la cultura corporativa. Requerirá de mucha conversación entre las personas que participen de él y dependerá de los resultados; que deberán demostrar que los nuevos métodos son claramente superiores a los antiguos.

Associació Catalana de les Arts del Vidre

.
L’Associació Catalana de les Arts del Vidre (www.acav.cat), és una entitat sense ànim de lucre que vol reunir a tots els artesans, artesanes i artistes professionals del món del vidre.

La tradició vidriera a Catalunya és llarga, i per tant, som hereus d'una forma particular de veure i viure el vidre; forma part de la nostra identitat. És per això que volem donar al treball en vidre, en qualsevol de les seves vessants, la importància que realment té. Reivindiquem el valor tant artesà com artístic dels vidriers i vidrieres que desenvolupen el seu treball arreu de Catalunya. Pretenem que ser membre de l’ACAV acabi sent un objectiu per artistes, artesanes i artesans del món del vidre a Catalunya.

L'ACAV vol crear uns premis a la qualitat i el prestigi en el món del vidre català, fomentar mostres artesanes i artístiques, participar a fires nacionals i internacionals, organitzar demostracions d'oficis vidriers, impartir cursos tant de reciclatge com de formació professional i vol participar de totes aquelles col.laboracions amb empreses i administracions, tan locals com autonòmiques, per tal d’aconseguir algunes d’aquestes fites. L’ACAV preten acabar essent un referent de prestigi i qualitat per la gent del món del vidre.



Associació Catalana de les Arts del Vidre
Ronda Prim 65
08302 Mataró
www.acav.cat

14 de febr. 2009

AF-L’ARTIGIANO IN FIERA 2009

.
INFORMACIÓN GENERAL - EDICIÓN 2009

NOMBRE AF-L’ARTIGIANO IN FIERA - 13ª Feria Mercado Internacional de Artesanía

LUGAR: Fiera Milano – Nuevo Recinto Ferial en Rho (Milán, Italia) Pabellones: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10

FECHA: Del 5 al 13 de diciembre de 2009

HORARIO: Desde las 15h hasta las 22,30h días laborables
10-22,30h sábados, domingos y días festivos (7-8 de diciembre)

Abierta al público y a los profesionales - ENTRADA GRATUITA

EXPOSITORES en 2007 : 2.775 empresas artesanales italianas y extranjeras con producción de calidad, consorcios, entes e instituciones para la artesanía, empresas de importación/exportación de productos artesanales - procedentes de 106 países de 5 continentes

SUPERFICIE TOTAL : 140.000 m²

VISITANTES en 2007: Más de 3 millones (entre los cuales 30.000 profesionales de compras)

PRODUCTOS: Objetos y artículos de regalo: cerámica, madera, hierro, cobre, textiles, papel y cartón, mármol, piedras semipreciosas, vidrio y cristal, plata, otros materiales
– Moda y complementos: piel, textiles y otros materiales - Decoración y accesorios: muebles, cortinas, tapizados, lencería para el hogar, accesorios para la mesa y cocina, lámparas - Joyería: en oro, plata, coral, piedras preciosas - Productos eno-gastronómicos - Productos biológicos y naturales - Servicios para la persona, para el hogar y las empresas - Instituciones para la artesanía “EcoAbitare”, sección dedicada a la casa y al ambiente: Acabados e instalaciones novedosas, casa ecológica y productos de alta eficiencia energética
– Decoración para exterior, balcones, tarazas, áticos y jardines, verde y accesorios, fitness, deporte y piscinas
– Inmobiliaria: Agencias inmobiliarias, constructores de casas individuales prefabricadas, seguros, sociedades de crédito, finanzas y préstamos

COSTE DE PARTICIPACIÓN : 223,00 euro/m² (suplemento laterales libres: 25,00 euro/m²), incluye el equipamiento básico (paredes divisorias, logotipo con la razón social del expositor, moqueta, iluminación, toma eléctrica 220V/300 watt, consumación eléctrica hasta 5 kW) + cuota de inscripción de 130,00 euro (que incluye la póliza de seguro “a todo riesgo”) + 240,00 euro por cada empresa artesana (además del titular del stand) o casa representada situada en stands colectivos e institucionales + 16% de IVA.

Stands modulares de 12 o 16 m² y múltiplos.

ORGANIZADORES Organizada por Ge.Fi. SpA- (Organización de Ferias de la “Compagnia delle Opere”) y por las mayores confederaciones artesanales italianas (Confartigianato, CNA, CASA, CLAAI)

ORGANIZADOR OFICIAL PABELLON ESPAÑA
Cámara De Comercio Italiana de Barcelona
Avenida Diagonal 419 1º 2ª - 08008 Barcelona
Tel: 93.318.49.99 - Fax: 93.318.40.04

CONTACTOS Emanuela Esposito
emanuelaesposito@camaraitaliana.com
.

FOACAL


La Federación de Organizaciones Artesanas de Castilla y León, (FOACAL) es una organización sin ánimo de lucro de ámbito regional, que aglutina a las asociaciones de artesanos y profesionales de la Comunidad Autónoma de Castilla y León.

FOACAL nació en 1.987 con los objetivos de impulsar, promocionar y defender la artesanía de la región.

En la actualidad, FOACAL tiene su sede en Valladolid en el edificio del Centro Regional de Artesanía de Castilla y León (CEARCAL)


Los principales objetivos de la Federación son la representación de sector artesano ante instituciones públicas y privadas, así como la defensa y promoción de los intereses de sus asociados.

Para la consecución de sus objetivos, FOACAL desarrolla, entre otras, las siguientes actividades:

Organización de ferias profesionales, encuentros, exposiciones, etc.

Participación en ferias sectoriales y multisectoriales.

Es la interlocutora sectorial de Castilla y León frente a las distintas administraciones públicas y privadas con competencias e intereses en la artesanía.

Es miembro fundadora de la Fundación Centro Regional de Artesanía de Castilla y León (CEARCAL) y tiene representación en su Patronato.

Recopila y distribuye toda la información relacionada con el sector, desde el ámbito local al internacional.

Representa al sector artesano de Castilla y León en las organizaciones profesionales de ámbito nacional e internacional.

Ofrece un servicio especializado de gestoría fiscal y contable a sus socios.

Para más información sobre ferias de artesanía que organiza FOACAL, pueden ponerse en contacto con: Lourdes Pobes (secretaria@foacal.org)

Participació i Associacionisme


Ens adrecem a totes les entitats del Registre d’Entitats per comunicar-vos que s’ha iniciat el procés de renovació de membres del Consell de Ciutat per als propers quatre anys i per tant el procés electoral per escollir les 15 entitats que formen part del mateix en l’apartat del Fitxer general d’entitats del citat òrgan de participació municipal segons es disposa a les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana, aprovades pel Consell Plenari de l’Ajuntament el 22 de novembre del 2002.

Ajuntament de Barcelona
Participació i Associacionisme
.

11 de febr. 2009

Taula rodona al Museu de l'Art de la Pell


Artesania, una garantia pel comerç de qualitat



El Museu de l'Art de la Pell acollirà la taula rodona "Vendre qualitat: l'artesania al comerç", emmarcada dins de l'exposició Innovació i Tradició. Artesania a Osona, que es podrà veure fins l'1 de març al mateix museu.

La taula rodona té per objectiu presentar la col·lecció de productes artesanals i de qualitat Empremtes d'Osona als comerciants de la comarca, així com reflexionar sobre el lloc que ocupen aquests productes artesans i de qualitat en les botigues i comerços de la nostra comarca. Igualment, s'intentarà establir la manera d'inserir aquests productes artesanals en la vida comercial quotidiana, més enllà de les fires i mercats especialitzats.

Aquest debat comptarà amb la participació de:

Gemma Amat, directora d'Artesania de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.

Josep Comas, director de l'ImpeVic.

Blai Puig, assessor d'interiorisme de la botiga Idees.

Judith Camps, presidenta de l'associació d'artesans Introart.

Emili Bayón, director del Museu de l'Art de la Pell de Vic.

L'acte està obert al públic en general, però està especialment dirigit d'una banda al sector comercial (botiguers, comercials, etc.) i de l'altra als artesans d'Osona.

La taula rodona tindrà lloc el dimecres 18 de febrer a les 8 del vespre al Museu de l'Art de la Pell de Vic (C. Arquebisbe Alemany, 5).

Talleres de Arte se constituye como red social


Cuando en abril del 2004 se creo Talleres de Arte se intentaba cubrir el hueco en la oferta informativa que sobre el mundo de los oficios artesanos existía en Internet.


Tras 5 años, tanto el panorama informativo y de comunicación como las herramientas disponibles han evolucionado, por eso desde Talleres de Arte queremos celebrar nuestro 5º aniversario ampliando el proyecto y para ello damos el salto al mundo de las redes sociales, como lugar de encuentro y comunicación entre los profesionales pero sin perder de vista como objetivo principal la promoción de los mismos captando usuarios consumidores de objetos artesanos.

Hemos mejorado nuestra web principal no solo en el diseño, sino fundamentalmente en su funcionalidad.

Entre las novedades ya incorporadas queremos destacar:

Interfaz más agil e intuitiva, gracias a la navegación por etiquetas.
Registro de usuarios.

Creación de un archivo historico para las publicaciones del 2004 al 2008
Simplificación de las categorías y enlaces.
Impresión directa de las noticias.

Compartir la noticia en tus redes sociales.
Adaptada para la navegación a traves de Ipod e Itouch.
Codigo QR de identificación

Codigo Captcha anti-spam

Red Social Talleres de Arte en Ning, con funciones para los usuarios como como grupos, chat, foros, creación de blogs,publicación de eventos, compartir videos y fotos.

Facebook Integración con la web, ya puedes leer y comentar Talleres de Arte desde tu Facebook. Tus publicaciones en Facebook son editadas en www.talleresdearte.com

You Tube Canal propio de videos relacionados con los oficios artesanos.

Flickr Comparte tus fotos con la comunidad de Talleres de Arte (en construción)
My Space (en construción)

En los proximos meses seguiremos creciendo y ampliando los servicios y funciones que desde Talleres de Arte ofrecemos actualmente. No te quedes al margen y participa.

¡¡¡ Unete al movimiento Talleres de Arte !!!

www.talleresdearte.com

"Contraposat o complementari"

.
Ens complau fer-vos saber que el proper 25 de febrer s'inaugura l'exposició col·lectiva de ceràmica "Contraposat o complementari"

L'acte tindrà lloc a la Sala ACC a 2/4 de 8 del vespre.


Hi
sou tots convidats

Posteriorment, l'exposició romandrà a l'ACC fins el 20 de març, i es podrà visitar
en horari de dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h i de 17 a 20.30 h.





Atentament,


Associació Ceramistes de Catalunya

Doctor Dou 7
Barcelona 08001
Teléfono 93 317 6906


Visita dinamitzada al Museu del Càntir

.

VISITA DINAMITZADA entorn l' exposició INDRETS de Montse Pons

Dimecres 11 de febrer a les 19h
a la sala d’exposicions temporals del Museu del Càntir

L’acció anirà a càrrec de l’artista i amb la participació creativa del públic assistent

T’HI
ESPEREM !!!

9 de febr. 2009

Presentacions Incentius 2009


En els pròxims dies sortirà publicada al DOGC la Resolució de concessió d’incentius per al foment de l’artesania catalana en l’exercici 2009.

En aquest sentit, ens complau convocar-vos a les presentacions que durem a terme els següents dies:

TORTOSA (Terres de l’Ebre)
DIA: Dilluns, 16 de febrer de 2009 HORA: 12 h
LLOC: Serveis Territorials d’Innovació, Universitats i Empresa, c/ Montcada, 32 - Tortosa
CONFIRMAR: Sra. Miriam Ferrando, tel. 977 44 96 50 - mferrandob@gencat.cat

TARRAGONA
DIA: Dilluns, 16 de febrer de 2009 HORA: 16 h
LLOC: Departament de Governació, c/ Sant Francesc, 3 (Sala Pau Casals) - Tarragona
CONFIRMAR: Sra. Paloma Canales, tel. 977 25 17 07 - pcanales@gencat.cat

BARCELONA
DIA: Dimarts, 17 de febrer de 2009 HORA: 16 h
LLOC: Sala d’actes d’Artesania Catalunya, c/ Banys Nous, 11 - Barcelona
CONFIRMAR: Sra. Marina Calls, tel. 93 467 46 60 - mcalls@gencat.cat

LLEIDA
DIA: Divendres, 20 de febrer de 2009 HORA: 12 h
LLOC: Serveis Territorials d’Innovació, Universitats i Empresa, Av. del Segre, 7 - Lleida
CONFIRMAR: Sr. Gonzalo Oliver , tel. 973 72 80 46 - goliver@gencat.cat

VIC (Catalunya Central)
DIA: Dilluns, 23 de febrer de 2009 HORA: 11 h
LLOC: Consell Comarcal d’Osona (sala dels plens), c/ Ramon d’Abadal, 5, 3a planta (edifici El Sucre) - Vic
CONFIRMAR: Sra. Carme Cots, tel. 93 693 02 71 - carmecots@gencat.cat

GIRONA
DIA: Dimarts, 24 de febrer de 2009 HORA: 12 h
LLOC: Auditori de la Caixa de Girona, c/ de la Creu, 31 - Girona
CONFIRMAR: Sr. Josep Turbau, tel. 972 94 01 58 - jturbau@gencat.cat

Donat que els aforaments són limitats, preguem que confirmeu la vostra assistència al telèfon indicat de la població a la que vulgueu assistir.

Atentament,

Gemma Amat i de Broto
Directora

Barcelona, 5 de febrer de 2009

THE MAKING OF... o com es va fer aquest producte?


Organitza: ADI-FAD

Us convidem a la Conferència + Taula rodona

Dimecres 11 de febrer de 2009, 19.30h

Auditori del FAD

THE MAKING OF... o com es va fer aquest producte?

Edició 6.0

La ceràmica.

Sisena edició de les conferències que ens permeten conèixer de primera mà el procés d’un producte des de la primera idea fins a la comercialització i la seva vida posterior en el mercat. Què hi ha darrera d’un producte? Continuem el cicle de xerrades que ens donaran pistes per conèixer de primera mà el procés d’un producte des de la primera idea fins a la comercialització i la seva vida posterior en el mercat. Una trobada entre dissenyador i l’empresa que produeix la peça.

Per a aquesta edició comptem amb dues peces:

OLA
Pere de José Gomar, director d’I+D La Montgatina

Gemma Bernal, dissenyadora

RECYCLOS
Francisco Cuesta, Responsable de coordinació artística i tècnica de Lladró

Pepe García, dissenyador de l’estudi CuldeSac

Moderat per Ernest Perera.

6 de febr. 2009

2009 Año Internacional de las Fibras Naturales


La Asamblea General de las Naciones Unidas ha declarado 2009 Año Internacional de las Fibras Naturales con el objetivo de sensibilizar a los consumidores sobre las dimensiones sociales y económicas de estas fibras y promocionar su utilización, que está en retroceso ante el consumo de las fibras sintéticas, con los beneficios consiguientes para la economía de numerosos países y para el medio ambiente.

En todo el mundo, especialmente en los países más pobres, millones de personas subsisten con la producción de fibras naturales tanto animales (lana, alpaca, seda, mohair...) como vegetales (abacá, algodón, cáñamo, sisal, yute...).

En la web www.naturalfibres2009.org, con versión en español, se puede encontrar información interesante sobre las principales fibras naturales y ver un video más interesante todavía. Desde allí podéis enviar un correo solicitando el DVD del video, permiso para bajarlo a vuestra web, etc...

Si conocéis alguna actividad que se esté organizando en relación con este tema, desde la ACTM os agradeceríamos que nos la hiciéseis llegar ya que vamos a abrir una sección en nuestra web, www.creadorestextiles.org dedicada a informar sobre este tema. De momento sabemos que el Museo Textil de Terrassa (Barcelona) está preparando una Jornada sobre la lana a primeros de junio. Gracias de antemano.

Lala de Dios
www.creadorestextiles.org

“La vida del fil. Nusos, d’Esther Chacón”


Artesania Catalunya es complau a convidar-vos
a la inauguració de l’exposició “La vida del fil. Nusos,
d’Esther Chacón”, que tindrà lloc el proper 4 de febrer
a les 19,30 hores a la seu d’Artesania Catalunya,
al carrer dels Banys Nous, 11.

Activitats paral·leles

4 de març de 17h a 19h:
Demostració de la tècnica dels nusos

11 de març d’11h a 14h:
Taller de tècnica dels nusos

18 de març de 16h a 19h:
Taller de tècnica dels nusos

Obra col·lectiva oberta a tothom:
Vine i fes el teu nus! A l’exposició trobaràs un racó
de nusos on podràs participar.

Artesania Catalunya

Banys Nous, 11
08002 Barcelona
Telèfon 93 467 46 60
Telefax 93 467 46 70
info@artesania-catalunya.com
www.artesania-catalunya.com

Horaris de les exposicions:
De dilluns a divendres: de 10 a 19 h
Dissabtes: de 10 a 14 h / de 15 a 19 h
Diumenges i festius: de 10 a 14 h

“Les 3R en l’art i l’artesania”


Artesania Catalunya es complau a convidar-vos a la inauguració de l’exposició “IV Biennal de ceràmica del Vendrell 2008”, que tindrà lloc el proper 5 de febrer a les 19,30 hores a la seu d’Artesania Catalunya, al carrer dels Banys Nous, 11.

Activitat paral·lela
Dijous 12 de febrer a les 17h30: “Les 3R en l’art i l’artesania”, taula rodona.

En els nostres temps no podem viure tapant-nos els ulls davant l’impacte de la nostra activitat en el medi ambient. Practicar les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) és necessari en la nostra societat. Com podem aprofitar materials limitats i energia limitada en l’art i l’artesania?
Ponents: Yukiko Murata, ceràmica; Jaci Molins, artista, i Núria Rovira Costas, medi ambient.

Artesania Catalunya
Banys Nous, 11 08002 Barcelona
Telèfon 93 467 46 60
Telefax 93 467 46 70
info@artesania-catalunya.com

www.artesania-catalunya.com

Horaris de les exposicions:

De dilluns a divendres: de 10 a 19 h

Dissabtes: de 10 a 14 h / de 15 a 19 h

Diumenges i festius: de 10 a 14 h

5 de febr. 2009

EUROBIJOUX



Mahón, 3 de Febrero de 2009

Apreciado/a amigo/a;

Participe en el Área de Artesanos con la que por primera vez cuenta nuestra feria. La cita es en Menorca, los días 6, 7, 8 y 9 de mayo, en la próxima edición de EUROBIJOUX. La mayor feria internacional en bisutería y accesorios de moda que, este año, se presenta con un formato renovado, más innovador y moderno para exhibir las colecciones que marcarán tendencia durante la próxima temporada Otoño-Invierno. Un nuevo concepto de feria con más atractivos:

Más sectores. Las novedades de este año son, la creación de un espacio destinado a la presentación de las colecciones de empresas Artesanas del sector de bisutería y accesorios de moda, de la que le incluimos detalles para que pueda estudiar su participación (fecha límite 6 Marzo); y Eurobijoux Components, espacio dedicado en exclusiva a los fabricantes de componentes y fornituras.

Más moda. Menorca será la capital de la moda en bisutería y accesorios. Diseñadores jóvenes y consagrados, VIP’s, creadores de opinión y los mejores fabricantes europeos, estarán presentes en la 61 edición de Eurobijoux para conocer de primera mano las tendencias Retro poetique, Galactic night, Noble savage y Eccentric voyage que complementarán la moda en confección a través de una pasarela estática con maniquís, que permanecerá abierta durante todo el certamen.

Más internacional. El acuerdo entre Club Bi y Sebime para convertir Eurobijoux en la feria de referencia para la presentación anual de la temporada Otoño-Invierno incrementa la presencia de fabricantes italianos en la feria de Menorca.

Más diseño. Eurobijoux seguirá premiando los mejores trabajos de los participantes en la galería de diseñadores. En esta ocasión, además de los premios a las mejores piezas, se concederá un nuevo premio al creador del mejor diseño de una pieza de fornitura y sus posibles aplicaciones.

Más ventajas. Al ser esta la primera convocatoria para el Área de Artesanos, la organización del certamen ha decidido dar su máximo apoyo a los participantes mediante unas ayudas económicas de 300 € para los gastos de desplazamiento y estancia en Menorca. Estar presente en Eurobijoux es más fácil que nunca.

Más cómodo. A través de la página web www.eurobijoux.org encontrará puntual información sobre el evento a la vez que podrá reservar su viaje y alojamiento en Menorca para acudir a EUROBIJOUX’09, un nuevo concepto de feria que no se puede perder.

Estamos a su disposición para ampliar cualquier dato sobre su participación como Expositor/Artesano en nuestra feria. Reciba un cordial saludo,

Xiscu Félix
Responsable del Área de EuroBijoux

SEBIME- Asociación Española de Fabricantes de Bisutería
The Spanish Fashion Jewellery Manufacturers' Association
C/ Alqueria Cremada S/N
07714 Mahón-Menorca Baleares
España / Spain
Tel- +34 971 36 03 13
Fax- +34 971 36 05 66

www.sebime.org
www.eurobijoux.org
sebime@sebime.org

4 de febr. 2009

Álvaro de Luna: "El cine es más artesanía que arte"


El actor Álvaro de Luna considera que "el cine es más artesanía que arte", porque el arte "nace en tres o cuatro momentos en una película" y el resto es un "trabajo conjunto" de todo el equipo que participa en un rodaje.

El popular intérprete ha destacado esa "artesanía" en el trabajo del cineasta cántabro Mario Camus, con quien rodó "El prado de las estrellas", película que hoy se proyecta en el Festival Internacional de Cortometrajes de Torrelavega, que mañana entregará el premio Demetrio Pisondera a Álvaro de Luna, en reconocimiento a toda su carrera.

"Los premios son una bendición. Uno no hace trabajos para recibir premios, pero recibirlos da mucha alegría", ha dicho en rueda de prensa De Luna, para quien los galardones representan el reconocimiento del público y "el actor sin el público no es nada". Además de agradecer el homenaje que le tributa el Festival de Cortometrajes, el hombre que para el público será siempre "el algarrobo" no ha escatimado elogios para el cántabro Camus, a quien le une una profunda amistad desde sus tiempos de Universidad, cuando este estudiante de Medicina ni siquiera pensaba en ser actor.

De Mario Camus, ha dicho que es "uno de los grandes representantes del cine" español, un director que "no fotografía, sino que cuenta historias", y que "no está en las modas, y sólo los grandes pueden estar en las modas porque son los que las crean". Elogios que Álvaro de Luna ha extendido a "El prado de las estrellas", "una película que cree que el hombre va hacia delante" y que retrata admirablemente Cantabria y sus gentes, en cuyo rodaje, hace año y medio, ha confesado haberlo pasado "muy bien".

En cuanto a sus proyectos, ha iniciado hace una semana el rodaje en Córdoba de una película de Giménez Rico, en la que comparte elenco con Jorge Sanz, Ana Diosdado y Lolita, "que es una mujer que tiene un toque dramático, a lo Magnani".

La película, basada en la obra de López Andrade "El libro de las aguas", está ambientada en los años 40 y la ha definido como una historia "de lucha por la tierra" y de "opresión". También se ha mostrado muy ilusionado con el próximo rodaje de un cortometraje "muy interesante" y que presenta el antagonismo de un castellano y un árabe al que, "sorprendentemente con este aspecto", ha bromeado, interpreta De Luna.

“Ya no quedan artesanos”

.
Entrevista con la directora Eleonore Faucher: “Ya no quedan artesanos”

La realizadora de La trama de la vida se rebela contra la industrialización y la pérdida de las identidades.

Por Horacio Bernades desde Paris


“No” debe ser la palabra más temida por los entrevistadores. “No” es una palabra que Eléonore Faucher repite con más frecuencia de lo que cualquier interlocutor quisiera. A un famoso se le puede tolerar que desdiga a quien lo entrevista, ya que es, se supone, parte de esos privilegios que la fama habilitaría a atribuirse. Más difícil es admitir que el contradictor sistemático sea un gurrumín (o gurrumina) que recién se inicia. Es verdad que, pasados los treinta y nacida en Nantes, nadie puede decir que Eléonore Faucher sea exactamente una gurrumina. Pero que se está iniciando, eso es seguro. Y con el pie derecho, por cierto.

Presentada en la sección Semana de la Crítica del último festival de Cannes, la ópera prima de mademoiselle Faucher, Brodeuses, ganó el premio mayor de esa importante muestra paralela. Nominada a los César y los European Film Awards 2005 en la categoría “Mejor Opera Prima”, poco más tarde Brodeuses se llevó el premio otorgado por la crítica francesa para ese mismo rubro. Y hace unos quince días, Faucher fue elegida Mejor Directora, en la sección La Mujer y el Cine del último Festival de Mar del Plata. Pero no es que Eléonore Faucher esté subida a ningún caballo. Todo lo contrario. En ella, la negativa no suena a capricho, sino a la más simple, ardorosa disidencia. Y a que el Manual de Etiqueta Periodística parece importarle poco, por suerte.

Al fin y al cabo, hay una coherencia total entre la honestidad brutal de la realizadora y el carácter irreductible de la protagonista de Brodeuses, que con el título La trama de la vida se estrenó el jueves pasado en Buenos Aires. Encarnada por la flamígera pelirroja Lola Naymark, a los diecisiete años Claire debe decidir si va a dar o no a luz a la bebé que no buscó. No le pide ayuda a nadie para tomar esa decisión. Como tampoco duda a la hora de dejar su empleo como cajera en un supermercado para iniciarse como bordadora. Que eso es lo que quiere decir brodeuse.

Como la región en la que transcurre, al pie de los fríos y escarpados Alpes, La trama de la vida es una película áspera, hecha de dura madera. Claro que cuando la madera se quema, da calor. Brodeuses también, tanto como los ardientes enfurruñamientos de su realizadora.

–Su película apareció en la programación de Cannes súbitamente, como de la nada. ¿Cómo llegó a ella?

–Mi primer acercamiento al cine fue en el liceo, que contaba con una especialización en cine y artes visuales. No tenía antecedentes familiares en la materia, el cine no era algo que les interesara a mis padres. Más tarde ingresé en una escuela de cine, donde filmé un primer corto en 35 mm. Era una comedia musical que tenía partes de animación y que tuvo un éxito inesperado cuando Canal Plus la difundió por televisión. Trabajé unos años como asistente de directores de fotografía en largometrajes, realicé un segundo corto, tuve una hija, me puse a escribir un guión, lo presenté a un concurso del Centre National de la Cinématographie (N. de la R.: la institución oficial que rige el cine francés) y me otorgaron un premio. Allí lo reescribí con ayuda de una coguionista y el resultado fue Brodeuses, que por suerte para mí fue elegida para la sección Semana de la Crítica, una de las más importantes de Cannes.

–¿Por qué, si usted es nativa de Nantes, La trama de la vida transcurre al pie de los Alpes?

–Por la sencilla razón de que en esa región me dieron un aporte económico para el rodaje, cosa que no sucedió con las autoridades de la región donde vivo (risas).

–El pueblo en el que transcurre la historia parece vivir al margen de la modernidad. Allí todavía es necesario ocultar un embarazo. Recuerda el primitivismo de ciertas películas, como La vida de Jesús o La Humanidad.

–Creo que no, en absoluto. Las películas que usted menciona no me gustan nada y si hay algo que intenté con La trama de la vida es diferenciarme de ellas. El director de las películas que usted nombra, Bruno Dumont, se regodea mostrando un estado de brutalidad casi primitiva, con rasgos de inhumanidad, mientras que en mi película se establece una fuerte comunicación humana. Sobre todo entre la protagonista y la persona que le enseña a bordar.

–¿Usted volcó en la película alguna experiencia personal?

–No. La idea básica surgió de algo muy concreto: un día estaba remendando una tela y me acordé de la caja de costura de mi abuela. Pensé entonces en esa clase de cosas que se transmiten de generación en generación, no siempre cosas importantes sino muchas veces detalles pequeños, nimiedades a las que uno mismo no les atribuye demasiada importancia. Pero que los mayores comunican a quienes les suceden. Allí se me ocurrió la relación que la protagonista establece en la película con una mujer mayor, a quien interpreta Ariane Ascaride (la protagonista de Marius y Jeanette, entre otras), que es una bordadora experimentada y termina enseñándole el oficio.

–Y que funciona también en buena medida como una suerte de madre sustituta, ya que la relación de Claire con sus padres se caracteriza por lo distante.

–Efectivamente. Claire es una chica muy independiente, y además su embarazo no deseado hace que evite aún más ver a sus padres. El padre prácticamente ni aparece en toda la película. La madre sí, pero la relación que Claire establece con ella es bastante defensiva.

–El bordado funciona, además, como una forma de comunicación alternativa entre Claire y su mentora.

–Sí, porque ambas callan cosas y entonces el bordar les sirve como un segundo lenguaje para comunicarse. Hay que tener en cuenta que Claire le oculta al mundo su embarazo y Mme. Melikian, el personaje que interpreta Ariane Ascaride, acaba de perder a su único hijo en un accidente. Por lo cual está muy conectada con ese dolor y también tiende a cerrarse frente al mundo. Así que por muy distintas que sean, las circunstancias tienden a igualarlas. Además comparten otra cosa, el bordado, que les permite comunicarse.

–Es llamativo que ambas practiquen una artesanía en desuso, como es el bordado a mano.

–Mme. Melikian es una sobreviviente que practica una forma de artesanía destinada a desaparecer. A esta altura del desarrollo tecnológico, el bordado manual e individual va siendo inevitablemente reemplazado por la hilandería a gran escala. Allí, como sucede en todos los rubros, la artesanía terminará cediendo su lugar a la fabricación impersonal y homogeneizada. En mi película yo quise revertir la tendencia dominante, haciendo que esa representante del pasado forme a una futura discípula.

.