Jaume de Bargas Serraller i col·leccionista de panys i claus

.

L'entrevista

Al món de la serralleria
Jaume de Bargas Serraller i col·leccionista de panys i claus

Lluís Martínez

Fotografia: Josep Losada

S'ha perdut l'ofici de serraller?
Tal com el defineix el diccionari, sí. Però en realitat ha evolucionat. I encara ho farà més.

Sí? Cap on?
Cap a l'electrònica. La clau que coneixem nosaltres potser no desapareixerà del tot, però quedarà molt limitada. Els panys s'obriran amb una targeta, l'empremta digital o l'iris dels ulls. Triomfaran? Això ja es veurà...

Com se li va acudir col·leccionar panys i claus?
El meu avi va obrir un taller de serralleria el 1890, i la meva família, poc o molt, sempre hi ha treballat. A l'establiment sempre quedava en un racó alguna peça curiosa. Vaig seguir la tradició.

Sí, però d'aquí a fer una exposició...
Fa vuit o deu anys vaig veure que s'acostava el moment de la jubilació i vaig pensar que era una pena que tot aquell material es perdés...

I per què no el cedeix a un museu de serralleria?
Perquè durant aquests anys he estat investigant pel país i resulta que, per a sorpresa meva, no hi ha res: ni col·leccions semblants, ni museus ni llibres.

Ara exposa el material a la Biblioteca Pública Arús. És difícil fer un museu estable?
Estic en converses amb Castellbell i el Vilar, però tot està a les beceroles.

Com obté les peces de la col·lecció? ¿Amb el que queda al seu establiment n'hi ha prou?
Quan em vaig aficionar a col·leccionar-les, anava a les fires i als brocanters. També aconsegueixo peces quan marxo de viatge. I per últim hi ha les amistats, que quan veuen alguna peça extraordinària m'avisen o la compren. Jo ho agraeixo molt.

Quina és la peça que més li ha costat d'aconseguir?
Un pany de balda que vaig trobar prop de Prullans, a la Cerdanya. En una pila de runa hi havia abandonada una porta amb un pany molt curiós. Però no duia eines per desmuntar-la. Així que jo i la meva dona vam carregar la porta al cotxe i la vam portar a Barcelona. La meva dona té una paciència de santa, he! he!

I la peça més curiosa?
Hi ha una clau molt llarga que es parteix. Era d'una caixa de seguretat privada d'un banc de Barcelona. Al client li donaven mitja clau i el banc es quedava l'altra mitja. També tinc un pany amb timbre, que al moment d'usar-lo sonava. Devia ser d'un botiguer que volia estar alerta quan algú li obria el calaix dels diners.

Quina és la peça més antiga de la col·lecció?
Una clau de l'època romana que em van dir que venia de la zona dels Balcans.

Els romans van ser els primers a utilitzar claus?
No. Segons es pot veure als murals d'algunes piràmides, els primers van ser els egipcis.

En aquella època, no tothom devia tenir pany a casa seva...
Sí. A l'època dels romans, la clau era un símbol de poder. Com es pot veure a l'exposició, alguns ostentaven una clau a l'anell.

Des de llavors, el pany es deu haver perfeccionat molt...
L'evolució del pany va quedar aturada, fins que al segle XV les fargues van començar a treballar amb l'acer, molt més flexible que el ferro. L'acer va revolucionar la serralleria.

I després?
El salt següent es va fer amb l'arribada de la industrialització. El 1850, Linus Yale va inventar la clàssica clau estriada. Vol saber una curiositat?

Naturalment...
Yale es va inspirar en els panys de fusta o de graner que van sorgir després de l'època romana i que funcionen per la gravetat del mateix mecanisme. Aquests panys encara els podem trobar avui dia en alguns països del nord d'Àfrica.

¿Eren bons els serrallers de l'antiguitat?
Els panys antics són, en general, voluminosos i barroers. Però, quan els estudies, veus que alguns ferrers sabien què es feien i que tenien bones idees per evitar que qualsevol pogués obrir el pany.

Algun serraller famós?
El rei Lluís XIV de França, que a estones perdudes fabricava panys i claus. No sé si els reis actuals també s'hi dediquen, he! he!

¿Els panys antics eren més fàcils d'obrir que els moderns?
Depèn. N'hi ha alguns d'ara que són molt fàcils d'obrir. Però en això hi ha molta llegenda.

Ah, sí? Quines?
Les que origina el cinema, on veus que amb una bufada t'obren una porta. O amb un rossinyol, amb una targeta de plàstic, amb una clau mestra...

No hi ha claus mestres?
Jo puc fer-ne una que obri deu portes, però és mentida que una persona del carrer et pugui obrir la porta de casa amb una clau d'aquestes. Una clau mestra no obre qualsevol pany. I els rossinyols! Els rossinyols només funcionaven amb els panys de molla, i els que surten a les pel·lícules no són d'aquests.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dijous, 4 de desembre del 2008