L’artista / artesà no es defineix pels materials que transforma (artesà tèxtil, ceramista) sinó per com els transforma. Les característiques del seu estil, la corrent estètica del seu treball són els elements que el defineixen, per tant no es important l’etiqueta que posem, sinó el producte.
Treballar l’escultura amb un llenguatge que explora la idea d’espai, el buit, la llum, l’equilibri, la línia, la forma... Les escultures exploren i potencien les qualitats dels materials: el pes del formigó, el caliu de la fusta, la mal·leabilitat del ferro tenyit per la intempèrie... Amb un llenguatge essencial i depurat, que va sovint lligat a un desig de coneixement més profund de la realitat, les escultures ens permeten apreciar el buit i el ple, compactació i obertura, el silenci i la música, la matèria i l’espai.
La matèria actua amb plena llibertat i l’artista la respecta en tot moment i realça els seus valors texturals fent que la peça assoleixi la seva pròpia expressió amb humilitat però amb mestratge, creativitat...
Aquesta descripció ens porta a reivindicar la postura funcionalista que considera que no hi ha cap diferencia essencial entre l’artesà i l’artista, els professionals es posen al servei de la utilitat i de la funció social de l’art, i sovint reforcen aquesta implicació impartint com a professors, el coneixement dels materials i les seves tècniques de manipulació.
Silvia Cordomí
IntroArt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada