No hi ha una definició estàndard per a artesà emergent i cada trajectòria i evolució és totalment personal, però si que podem dir que comparteixen uns trets comuns. Les noves generacions d’artesans han rebut una gran formació de les escoles d’Art i Oficis, de Belles Arts, de disseny, etc, elaboren els seus productes amb un domini extraordinari de l’ofici artesanal, tenen un esperit trencador, investiguen, proven. nous materials i nous llenguatges...
Però malauradament, tot i que molts d’ells volen fer una aposta clara per la professió no és gens fàcil. Per començar a buscar la seva posició en el mercat, amb la finalitat de presentar els seus productes originals, diferents i atrevits necessiten dotar-se d’una infraestructura que requereix una inversió elevada. Sense forn no hi ha peça i sense peça, mercat i punt d’inici. Tal i com les diferent oficines de promoció econòmica han creat vivers d’empreses en els quals es dona facilitat a aquells que inicien un negoci, a nivell de comarca també ens hauríem de plantejar la creació d’un espai en el qual hi hagués tallers i infraestructures perquè aquest impuls creador no es quedi tan sols en un projecte sinó que puguin una base per a iniciar la seva carrera professional. L’aposta que fan també es mereix una resposta clara i efectiva per part de l’administració, fent un nova legislació (l’esperada nova llei d’Artesania) que ajudi a norlamlitzar i dignificar la producció artesana. Sinó tota la creativitat i força de les noves generacions s’haurà de canalitzar cap a altres sector i no a la producció artesana, perdent l’oportunitat de veure creacions autèntiques, arriscades, personals...
Silvia Cordomí
IntroArt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada